Trobada a l´esglèsia salesiana de Rocafort a les 17.30 hores per formar el grup de sortida. Més endavant a Terrassa ens agruparem amb un segon grup i quan arribem a Monistrol amb un tercer dels més petits. Tenia ganes de fer aquesta excursió després d´haver fet les cinc últimes etapes del camí de Sant Jaume. Són uns quans km i és un repte a superar. No porto gens de preparació i per tant només confiaré en la meva força i voluntat personal. En ser extern al grup, només conec a David “el viejo” i l´Aïda. Finalmente sortim sobre les 18.00 h cap al metro del Paral.lel que ens portarà al punt de sortida que està establert a les Llars Mundet a porta dels jardins del Laberint d´ Horta, inici del GR-6, amb un indicador que diu camí romeu. Comencem el trajecte sobre les 18.30 hores amb les primeres pujades que ens portaran fins la collada de la serra del Collserola. Suem molt ja que el grau d´humitat és alt. El camí entra a la muntanya i permet en alguns moments unes bones vistes de Barcelona. Deixem la pujada i es transforma en pista, seguint el camí de les aigues o camí de la Rabassada. En un moment, el camí gira a la dreta deixant la pista de terra i s´arriba a la collada on enllaça amb el GR-92. A partir d´aquí el camí baixa entre un bosc. Comença el sol a plegar.Després d´una baixada interessant tornem a trovar un altra pista forestal que anem seguint en direcció a Sant Cugat i que no deixarem al llarg de força temps. El sol ha caigut. Arribem per la pista veient al fons el monestir de Sant Cugat. Són les 21 h. De moment s´acabat el terra i comença l´asfalt. El camí gira per creuar tota la població pel centre. Passem per diverses terrasses i carrers on la gent ens mira estranyada, pensant que estem com un llum. Travessem tot el poble i arribem a zona d´empreses de la ciutat on ens aturarem a fer el bocata: és l´hora de sopar i són les 22.00 h de la nit. El camí surt de la ciutat travessant un pont que creua l´AP-7; a la dreta es veu al fons les instal.lacions de RTVE. Tornem a pista de terra i comencem a pujar per pista fins una cruïlla (coincideix amb el GR-173). Girem a l´esquerra seguint la pista que és llarga. Anem tirant i comença un descens progressiu veient a mà dreta Sant Quirze i Sabadell. Queda encara camí per arribar a Les Fonts de Terrassa i a la gran referència d´altres pujades: l´hotel Candido de Terrassa. Després d´una bona estona caminant per pista arribem a Les Fonts entrant sota la C-58 i per la vora del riu. Arribem al grup que ens espera des de fa temps. Fem una aturada un pél llarga, amb cafè i entrepans. Ja algú es queda a Terrassa i no continua. Continuem la ruta i de seguida es torna pista forestal. És preciós veure el cel estelat. El camí comença a agafar un descens fort fent curves. Creuem de nou un pont sobre l´autopista i tenim endavant un desnviell en pujada coincidint després amb el GR-96 (que surt de Vallvidrera) i pel què continuem. S´arriba finalment a la carretera Terrassa-Martorell. Els mossos d´esquadra ens ajuden a travessar-la, aturant els cotxes que n´hi ha a aquestes hores. Passem i el camí es torna estret i travessa una zona boscosa. Després una forta baixada. Estem al territori de Vacarisses, un dels municipis més extensos. Camins i baixades de pedres. En un descens pateixo una estrabada muscular al peu dret. De seguida ho noto. Em farà patir cada vegada que hagi de baixar, ja que en pla i pujant no es queixa. Vacarisses sen´s fa llarg i pesat. Fem una aturada a quarts de sis de la matinada. Pipican. Aprofito per llençar alguns aires, ja que alguna cosa que he pres m´ha sentat com sí-com sa. David em deixa reflex i me´l poso al peu. Tornem a posar-nos en marxa. Continuem i hem anat passant les hores. Comença el camí cap a Monistrol que per pista ens fa arribar bé, però llarg. Malgrat tot m´espera una prova ja que la part final és un descens pronunciat i el meu peu no podrà aguantar el ritme. A les 7.12 del matí já clareja i veiem de fons la muntanya sagrada. Dic de fons, perquè des que la veiem fins que la sentim a prop passarà bona estona, sembla que no acabi mai. A les 7.50 hores ens aturem a fer una foto amb David des de l´altra banda. Ara vindrà el descens. El meu peu pateix. Quan arribem abaix només tinc darrera el grup escombra i tothom m´ha avançat. Però he baixat. Això era important perquè a partir d´aquí tot ha de ser cap amunt. Hem arribat a Monistrol. La falda de Montserrat. Cerquem un bar per fer uns aires i un cigaló. El paguem a corre-cuita perquè el Sergi, cap de grup, vol sortir ja. Als grups de Barcelona i Terrassa s´afegirà ara els petits que comencen des d´Olesa. David ha soportat també bé malgrat les queixes dels seus genolls. Són les 8.35 h i anem cap amunt. És güai, però ara bé la puntilla: la pujada final al monestir després de 14 hores de camí.A les 8.40 comencem a enfilar. El cap de grup ha donat ordre de pujar tots junts i evitar carreres. La imatge de la muntanya és impressionant des d´abaix. Tal com anem pujant els pobles i carreteres empetiteixen. És bonic veure la serp dels excursionistes pel camí coll amunt. A les 8.58 m´he d´aturar a fer una foto. És magnífic veure la llum del sol, el contrast amb el perfil de la muntanya. El company em va donant ànims per arribar. La pujada és forta i la gent ha d´anar aturant-se. Les samarretes són aigua. Nosaltres hem agafat ritme. Tirem i tirem. A les 9.50 h la foto. Hem arribat. Un grup va animant l´arribada del personal. Got de xocolata desfeta per qui vulgui –jo, aigua i després una coca-cola reparadora-.Ha estat un bon repte aconseguit. Moltes hores i molts km. Sempre tens una bona sensació a la boca quan aconsegueixes el que vols. Posem una espelma per recordar els que no hi són i pels millors desitjos pels que estan. A les 12 h surt el meu bus cap a Barcelona. No dormiré: avui estan a Barcelona unes amigues d´Osca i quedarem amb elles per sopar.
S´haurà de repetir.
